Està clar que ens ho deixarem perdre... Fa gairebé quinze anys que vaig donar compte a l'Ajuntament d'una troballa arqueològica. Per sort, aquell cop vaig demanar una amiga meva que m'acompanyes per tal de fer de testimoni del que jo creia (i crec) molt seriosament són els darrers vestigis d'una torre de guaita de l'antic castell de Masquefa. L'alcalde d'aquells dies, el senyor Duran, em va demanar que li mostrés on era aquell lloc i jo, suspicaç per naturalesa, li vaig dir que només ho faria si ens acompanyava un arqueòleg. L'alcalde es va mostrar comprensiu i uns dies després vam enfilar el camí ell, la meva amiga, un arqueòleg de la Generalitat i jo mateix. Els vaig dur fins el lloc i l'arqueòleg, després de mirar-se unes mostres de terrissa grisa va concluïr que, efectivament, eren d'època medieval, però no va donar gaire importància al fet. La cosa es va quedar aquí. Amb els anys he anat observant aquest lloc, molt propici a desaparèixer per l'erosió de l'aigua. Diverses vegades he rescatat peces de ceràmica i objectes de ferro, però no va ser fins el passat dia 3 de desembre que vaig trobar una peça que em permetés de pensar que, efectivament, aquelles pedres juntades amb argamassa i gairebé ja desaparegudes, eren part d'una construcció d'època medieval. Aquí teniu una fotografia de la moneda que vaig trobar, acunyada a la CECA de Barcelona l'any 1258: el primer "diner de Masquefa". Val a dir que en vaig trobar una altra, molt aprop d'aquest lloc, d'època posterior i sobre ella us en donaré compte en un altre ocasió. Post Data: aquest cop no penso dir res de res a la Casa de la Vila i gaudir en solitari de la desaparició d'aquesta part de la nostra història.
